Arxiu de la categoria: bird migration

Influx of Crakes (genus Porzana) in Catalonia

Late March and early April is normally one of the best moments to look for Crakes in Catalonia. Despite the migratory movements of all three species ocurring in the country (Spotted Crake, Little Crake and Baillon’s Crake) start along February and stretches well inside May, the last days of March and early April concentrates a good number of them.

This 2019 sightings of Crakes in Catalonia were low. Spring migration was rather late for some species and it looked like it was so for all Porzanas. Until the very last days of March there were only a handful of sights, mostly concentrated in typical areas for these species.

Little Crake (Porzana parva) male at Riu Besòs, Barcelona. The bird stayed some days in the same location. Seen during our tour on 29th March. Image by Carles Oliver

But this was to change fast as from March 28th there were reports some Little & Spotted Crakes (Porzana porzana) in diferent coastal wetlands along Catalan coastline. On March 30th-31st the increase on sights was huge, with several Spotteds reported in diferent areas, even in small ponds and other unusual locations. On March 31st up to 4 diferent Baillon’s Crake (Porzana pusilla) were seen in diferent locations (Aiguamolls de l’Empordà, Aiguamolls de Pals, Riu Besòs & Pantà del Foix). All birds out of one “joined” by Little or Spotted Crakes in the same spot.

This abrupt influx could be explained by a change in the weather conditions. A low press System was affecting SW Europe and combined with Eastern winds in the Mediterranean. Enough explanation? Probably not…

On 31st March we were leading a trip to Aiguamolls and enjoyed 4 Little Crakes (Porzana parva), 2 Spotted Crakes and 1 Baillon’s Crake only in two spots, 200 metres away from each other!

Please enjoy this small selection of images from these days. Several local birdwatchers have enjoy them. Today, 4th April, there were still 2 Baillon’s & several Spotteds around!

One of the 2 obliging Spotted Crakes (Porzana porzana) seen in Aiguamolls de l’Empordà during our tour. Image by Carles Oliver

Spotted Crake (Porzana porzana) in Corncrake-like action! Image by Carles Oliver

 

The spots can be really efficient to make Spotted Crakes disappear in the riparian vegetation. Image by Carles Oliver

One of the Baillon’s Crake (Porzana pusilla) in Catalonia during early April 2019. This one proved to be really cooperative at Riu Besòs. Images by Carles Oliver

 

Here a nice comparative of Baillon’s (above) versus Little Crake (below). Differences on coloration and structure are evident. Images by Carles Oliver

Anuncis

Emberiza & CIA a la Marató Ornitològica 2018

Aquesta és la crònica de la participació de l’equip Emberiza & CIA a la Marató Ornitològica organitzada per SEO/Birdlife. Els integrants del grup enguany van ser en Víctor Sanz, Ramiro Aibar, Antonio Martínez i Carles Oliver. També el fill de l’Antonio, l’Oriol Martínez, que amb només 11 anys va estar sempre alerta i assenyalant rapis al cel!!

Durant tota la jornada vam gaudir de molt bon temps. Tot i la previsió de pluges disperses més o menys generalitzades, vam tenir sol quasi tot el dia, gens de vent i cap gota d’aigua. Condicions idònies, tret de la temperatura un pèl massa alta al migdia. Només una coseta abans de començar, algunes de les localitzacions les mantindrem en secret…secret professional, vaja.

La jornada comença unes hores abans que comenci el termini pròpiament dit per fer la Marató. La nostra data escollida és el dia 6 de Maig i ens trobem a les 21:00 del vespre del dia 5 a Sant Andreu de la Barca. La idea és trobar-nos abans per fer un àpat més o menys en condicions i acabar de perfilar el que serà l’itinerari i els tempos a seguir durant la marató. També és moment d’estrenar l’equipació d’enguany, disseny exclusiu de samarretes by Victor Sanz!

Ens posem en carretera direcció a Lleida i deixem enrere Sant Andreu. Aprofito aquest espai, i crec que parlo en nom de tot el grup, per mostrar tota la nostra solidaritat amb la comunitat educativa d’aquesta vila arran dels vergonyosos atacs patits al llarg de les últimes setmanes. Des d’aquestes línies us diem que no esteu sols!

De camí cap a Lleida toca fer parada per sopar. Tot va amb normalitat, més enllà de que el restaurant escollit inclou Cobaia al Forn com a segon plat del menú…estranyament ningú no escull rosegador com a plat principal de l’àpat nocturn…particularment em quedo amb ganes de veure com la serveixen…

Un cop sopats enfilem cap a la primera localització. Aquesta primera parada és molt important quan fas una cursa com aquesta. La localització nocturna (o les localitzacions nocturnes) han de permetre treure les màximes espècies de nocturnes (mussols i caprimulgus) possibles sense haver de recórrer a les últimes hores del dia per empaitar-los, quan el temps escassejarà, tots anirem molt més cansats i cada espècie pot suposar un sobre esforç.

A les 00:07 arribem a la primera localització, dins territori aragonès. Abans no baixem del cotxe ja sumem la primera espècie: Xot (Otus scops). Perfecte. Aparquem i escoltem al voltant. Un parell de rossinyols (Luscinia megarhynchos) canten a la foscor acompanyats d’un parell de xots. Deu minuts d’escolta no produeixen res més. Hi ha un punt de nerviosisme…Un torlit (Burhinus oedicnemus) reclama en la distància però no alleugera la pressió. De cop, al lluny, un siboc (Caprimulgus ruficollis) canta. Molt bé. Enguany als Caprimulgus els hi ha costat d’arribar des d’Àfrica però a nosaltres amb un ja en tenim prou. Tot seguit una cria de mussol banyut (Asio otus) reclama des d’una taca de pins llunyana. Només ens en falta un. I arriba. Una òliba (Tyto alba) fa el seu reclam característic en passar per sobre nostre. Perfecte!

Ens movem una mica. Fem una mica de prospecció per mirar de trobar uns mussols emigrants (Asio flammeus) que es mouen per la zona, sense sort. No tenim massa temps i toca parar orella en una llacuneta propera. En la distància se senten més rossinyols però també rascló (Rallus aquaticus), cabusset (Tachybaptus ruficollis), polla d’aigua (Gallinula chloropus) i fotja (Fulica atra) reclamant. Però se sent un altre reclam així ens movem una miqueta i escoltem millor per esclarir i si, tenim un rascletó (Porzana parva) a la llacuna. Això és excel·lent perquè és una mica inesperat. Però encara tenim més, perquè un bitó (Botaurus stellaris) canta unes quantes vegades darrera la sorollada de rossinyols que canten des dels tamarius! Anem molt i molt bé, tot i que ens queda molt per patir. Cal perseverar!

Fem un curt recorregut un cotxe per mirar de trobar un dels ducs (Bubo bubo) que viuen a la vora. Voltegem un territori. Els ducs acostumen a estar per aquí però no els podem trobar.. Decidim fer una passejada per la zona, aviam si tenim molta sort i els fem moure. Res. En comptes d’això sentim, des del turó, un altre bitó cantant en un estany diferent de l’anterior!! Plaga de bitons… Tornem tots a la furgo. Amb tot ja són quasi les dues. Toca començar a moure’s cap al Pirineu. Aquí hem fet bo i massa!

De camí cap a la Vall Ferrera fem una paradeta ràpida a prop de Tremp. En un paisatge de màquia i roureda fem una escolta ràpida que ens permet sumar gamarús (Strix aluco). De fet, en sentim 3! L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l’altre objectiu de la parada, no apareix. Preocupació menor, al vespre. Seguim.

 

DSC_0325

En Ramiro Aibar i en Víctor Sanz gaudint del primer escorxador (Lanius collurio) de l’any moments abans de marxar cap a Collegats.

 

Arribem a algun punt de la Vall Ferrera i fem escolta. Són quasi les 5:00. Deu minuts i els ding! de la becada (Scolopax rusticola) anuncia el seu vol al nostre voltant. Les llunes de Júpiter són testimonis del seu vol feixuc mentre continuem sondejant el silenci a la recerca de més espècies. Hi ha una mica de cansament però la temperatura és agradable i la nit està sent profitosa. Tot i així ja queden molt lluny les nits sense dormir de quan érem més joves.

Cap a un quart de sis comencen a cantar els Túrdids. Tord comú (Turdus philomelos), griva (Turdus viscivorus) i merla (Turdus merula) són dels primers. Una mallerenga petita (Periparus ater) molt matinera es deixa sentir i els pit-rojos (Erithacus rubecula) no fan tard a les primeres tonalitats ocres del cel. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), reietó (Regulus regulus), merla de pit blanc (Turdus torquatus) i mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) són detectats en un lapse de pocs minuts. Però cap espècie de pes (amb el permís de la merla de pit blanc).

Decidim fer una caminada amunt, aviam què trobem. Hi invertirem massa temps, en part perquè la foscor fa que em desorienti (…) Però tindrà els seus fruits. Caminem vessant amunt en un paisatge dominat per un bosc de pins emmoquetat per nerets i nabius així que a ningú ens estranya quan en la profunditat del bosc sentim els típics sorolls d’un gall fer (Tetrao urogallus). Excel·lent! Caminem molt poquet més i fem una mica més d’escolta. La caminada pren tot el seu sentit quan el reclam d’un mussol pirinenc (Aegolius funereus) arriba a les nostres oïdes! Perfecte! El mussol pirinenc és una de les espècies més difícils per una marató així que poder-lo incloure és sempre un luxe i un orgull.

Decidim començar a baixar i fer una petita volta. Crasso error. Perdem temps. El rellotge corre, ja és dia obert. Pardal de bardissa (Prunella collaris), picot negre (Dryocopus martius), pinsà comú (Fringilla coelebs), gaig (Garrulus glandarius), cucut (Cuculus canorus), sit negre (Emberiza cia), picot garser gros (Dendrocopos major), bruel (Regulus ignacapillus), trencapinyes (Loxia curvirostra), cargolet (Troglodytes troglodytes) i raspinell comú (Certhia brachydactyla) són agradosament afegits a la llista de la nostra marató. Però ens falla el lluer (Spinus spinus). Nidificant escàs i localitzat al Pirineu, aquesta espècie acostuma a ser fàcilment detectable a la localització on som. Però no avui, no ara.

 

P10501933

Llucareta (Serinus citronella) mascle lluint disseny alar a la Vall Ferrera.

 

Arribem tardíssim al cotxe. Marxem, marxem, marxem. Són les 7:15 però no cal entrar en pànic. De baixada, quasi a la carrera, hem vist i sentit llucaretes (Serinus citrinella). Hem tret quasi totes les espècies que havíem de treure. Quasi totes. Abans de marxar, però, fem un mos al costat del cotxe. Última oportunitat per lluer i raspinell pirinenc (Certhia familiaris) per unir-se a la festa. No ho faran…Marxem, marxem, marxem!

De baixada per la pista afegim tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i 1 puput (Upupa epops)… una puput en un bosc dens, molt dens de pi roig a uns 1300 metres d’alçària (!!!). Puput en hàbitat de picot negre… Per a mi, l’observació més curiosa de la jornada.

Parades ràpides en diferents prats. Alguna de gens productiva. Entrem a un prat i pam! un pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) marxa volant de la capçada d’un bedoll. Parem per fer un cop d’ull. El prat ha estat pres per una horda de trencapinyes que sotmeten el prat als seus designis, desfoliant les capçades de bedolls, àlbers i qualsevol arbre que hi hagi. Què fan aquí baix? Repassem el prat. Parella de mallerenga carbonera (Parus major) i alguna mallerenga blava (Cyanistes cyaneus). Res de especial. Però vet aquí que surt un bitxac rogenc (Saxícola rubetra). Serà l’únic del dia! Continuem baixant. Següent prat. Sembla que res, tret d’un fantàstic colltort (Jynx torquilla) que s’arregla el plomatge al sol… De nou, l’únic del dia! Toca paradeta al riu: cuereta torrentera (Motacilla cinerea), picot verd (Picus sharpei), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), tudó (Columba palumbus), orenetes cuablanca i vulgar (Delichon urbicum – Hirundo rustica) i també roquerols (Ptynoprogne rupestris). On és la merla d’aigua? És tard. Marxem.

Propera parada, a prop de Sort. De camí cap allà, típiques espècies de carretera. La primera, una merla d’aigua! Tres dels cinc la veiem en una curva. Bé. Garsa (Pica pica), Cornella (Corvus corone), pardal comú (Passer domesticus), colom roquer (Columba livia), falciot comú (Apus apus) i estornell vulgar (Sturnus vulgaris) “cauen” a diferents antenes i similars de Tremp. D’aquí agafem una petita carretera que ens fa guanyar alçada (però perdre temps, Déu meu que llarga que es fa…) i arribem a localització a les 9:00 tocades. S’ensuma el desastre del timing…

Però el lloc val la pena. En 14 minuts contats d’observació sumem: tallarols emmascarat (Sylvia hortensis), de garriga (S. cantillans) i vulgar (S. communis), escorxador (Lanius collurio), còlit gris (Oenanthe oenanthe), bitxac comú (Saxícola rubicola), merla roquera (Monticola saxatilis), cotoliu (Lullula arborea), passerell comú (Carduelis cannabina), Cadernera (Carduelis carduelis), mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), hortolà (Emberiza hortulana), perdiu roja (Alectoris rufa), gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), capsigrany (Lanius senator) i gratapalles (Emberia cirlus) tot i que els ocells quasi no canten aquest matí. Un escaneig ràpid del cel produeix un trencalòs (Gypaetos barbatus) i un grup d’abellerols (Merops apiaster) en migració ens passen a tocar. Primer rapinyaire del dia! I just en marxar una alosa (Alauda arvensis) ve a aterrar a la nostra esquena. Tot un detall. Agraïts.

Baixem. Encara anem tard. Propera parada; Collegats. Cuereta blanca (Motacilla alba) i Corb (Corvus corax) a la carretera. Voltors comuns (Gyps fulvus) al cel. Dins la furgo discutim si parar o no a Collegats. Guanya que parem, encara bo. De camí (encara no hi som?) una parella d’àguiles calçades (Aquila pennata) ens fa mig parar un moment. Són una fase clara i una fosca. Bé. Una mica més avall un aligot comú (Buteo buteo) es creua al cel amb una àguila marcenca (Circaetus gallicus). Sembla que hi ha moviment de rapinyaires.

Collegats. Tothom fora i mirada a l’infinit. Voltors. Milans negres (Milvus migrans) en migració cap al Nord. Aufrany (Neophron percnopterus) contra els penya-segats. Bon dia maco! Algú veu un falcó peregrí (Falco peregrinus). Poc després un esparver vulgar (Accipiter nisus) remunta amb uns voltors. Una probable àguila daurada (Aquila chrysaetos) se’ns escapa per mil·lèsimes. Qui l’ha vist no pot confirmar. Com la trobarem a faltar! Llàstima! Mallarengues al nostre voltant. Res de l’altre món fins que un picot garser petit (Dendrocopos minor) tamborileja a tocar del grup. 1, 2, 3 vegades. Molt bé! No hi comptàvem. Marxem, que fem tard!

Ja són tres quarts d’once quan enfilem cap al Sud. Destinació; estepes! Tenim una tiradeta…De camí, típiques (i no tant típiques) espècies de carretera. Entre Àger i Balaguer oriol (Oriolus oriolus), tórtora turca (Streptopelia decaocto) i ballester (Apus melba). Entre Balaguer i Àger estornell negre (Sturnus unicolor), cogullada vulgar (Galerida cristata), ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), cruixidell (Emberiza calandra), gafarró (Serinus serinus), gralles (Corvus monedula), xoriguer comú (Falco tinnunculus), arpella vulgar (Circus aeruginosus), falcó mostatxut (Falco subbuteo) i aligot vesper (Pernis apivorus). Hi ha força rapinyaire al cel, el que és d’agrair en un dia com avui. Ja a prop de la nostra destinació un fantàstic astor (Accipiter gentilis) vola a prop d’una marcenca aturada en un torre d’electricitat.

Ja passem clarament de les 100 espècies. Arribem a les estepes. Ara l’objectiu és arribar ràpid a la primera localització i, com a mínim per a mi, menjar. La bateria interna està baixa i si volem rendir a la tarda bé hauríem de menjar alguna cosa! A un parell de quilòmetres del lloc a on parem ja entrem en zona molt bona. Seguim sumant. Còlit ros (Oenanthe hispanica), Cogullada fosca (Galerida theklae), Guatlla (Coturnix coturnix), Pardal roquer (Petronia petronia), gaig blau (Coracias garrulus), tòrtora (Streptopelia turtur), trobat (Anthus campestris), calàndria (Melanocorypha calandra) i, just en aparcar, terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla).

 

DSC_0328

Merescut descans de l’equip a Monegros després d’un matí molt intens!

 

Fa sol i bastanta calor. Estem a uns 24ºC i, tot i que la previsió era de ruixats dispersos, només plou vitamina A. No hi ha massa activitat. Són les 13:20 quan ens aturem, no precisament la millor hora…Durant el quart que estem aturat només sumem milà reial (Milvus milvus). No són bones notícies. Les aloses becudes (Chersophilus duponti) que tenim bastant a prop no es deixaran sentir amb aquesta calor tant sobtada…

Ens movem. Tenim una llarga llista d’espècies i el temps és curt. Tombem i la perseverança ens premia amb increïbles observacions de terrerola rogenca (Calandrella rufescens). Fem unes quantes fotos. Val molt la pena. Seguim tombant però no hi ha quasi activitat. Anem a un raconet a on podem tenir sorpresa i bingo!, dues xurres (Pterocles orientalis) es mouen en un guaret. Seguim al guaret. Terreroles vulgars arreu i 3 xurres més, però sense senyals de les gangues (Pterocles alchata). No tenim més temps per a elles. Una llàstima!

 

rufescenspetita

Petita llicència fotogràfica el plena marató però és que aquesta terrerola rogenca (Calandrella rufescens) bé s’ho valia!

 

Ens movem uns quilòmetres. Una prospecció ràpida (molt ràpida) a una zona arbustiva produeix tallarol trencamates (Sylvia conspicillata). Una mica més enllà mussol comú (Athene noctua). Fem un cop d’ull a una colònia de xoriguer petit (Falco naumanni) però sense rastre d’ells. S’olora el pànic dins la furgo! Sense temps per a més baixem a uns tallats vora un riu. Última oportunitat per a un bon grapat d’espècies. El Delta de l’Ebre ens espera, ens crida! Parem al peu dels tallats i seguim afegint noves espècies. Un parell de bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta) cantes a les bardisses vora el bosc de ribera. Verdum (Chloris chloris), rossinyol bord (Cettia cetti), tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i sit negre canten al voltant. A dalt del turó una tallareta cuallarga (Sylvia undata) fa un vol curt d’un arbust a un altre. Amb això n’hi ha prou. Als tallats raspem un parell de xixelles (Columba oenas) i un mascle d’esparver cendrós (Circus pygargus) ens passa per sobre. Ja són les 15:00. Hora de marxar!

Pugem a la furgo, 400 metres i hem de parar! 3 xoriguers petits volen als tallats. Així que aquí estàveu! Ara sí, marxem! Poc després un segon mascle d’esparver cendrós vola en paral·lel a la furgo. Silenci mentre tothom mira per les finestres. Quina meravella d’ocell…Anem cap al Sud. Hi ha qui aprofita per dormir. El dia està sent intens i fa estona que tenim la sensació d’anar tard. Ara és el moment de relaxar-se una mica. Uns esplugabous (Bubulcus ibis) en un lloc indeterminat ens marquen el camí a la terra baixa.

 

DSC_0329

Moral alta en els trajectes. Aquí la comoditat del transport s’agraeix!

 

Passat Flix fem una paradeta de 3-5 minuts. Només sortir de la furgo una merla blava (Monticola solitarius) ens passa volant per sobre mentre un trist (Cisticola juncidis) va fent al cel. Repassem en busca de rapinyaires. Res. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) al Riu Ebre. Marxem.

-Espera.  Qué pasa?   -Rapaz en la torre de electricidad. Da la vuelta! Da la vuelta!

Tornem carretera amunt uns centenars de metres i sí, una àguila cuabarrada (Aquila fasciata) està aturada en una torre d’electricitat. Bé! De camí entre Flix i el delta no afegirem res de nou tret d’un falciot pàl·lid (Apus pallidus) que es deixa prou bé per ser identificat. Els nostres esforços (anar a 87km/hora en comptes de 95km/hora) per veure una oreneta cua-rogenca són debades…

Són les 17:35 quan arribem al Delta de l’Ebre. Aquí la desfilada d’espècies és ràpida i àmplia. Són a la zona Nord. Hem decidit que ens mourem de Nord a Sud. Martinet comú (Egretta garzetta), gavià argentat (Larus michahellis), pardal xarrec (Passer montanus), bernat pescaire (Ardea cinerea), cames llargues (Himantopus himantopus), gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i capó reial (Plegadis falcinellus) són dels primers a caure.

Anem de camí a El Goleró. El nivell d’aigua està baix i està mig ennuvolat. És una bona combinació. Ens sentim contents i frescs, descansats. Hem arribat prou d’hora al Delta, el que ens garanteix temps per fer un cop d’ull a uns quants hot-spots. Tota la sensació d’estres que hem acumulat al llarg del matí es fon amb la brisa del mar per donar pas a un ritme compassat i natural d’anar sumant. El Goleró es mostra benèvol amb nosaltres però sense escarafalls. Gavines corses (Larus audouinii) i capblanques (Larus genei),  gavians foscos (Larus fuscus) i fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) són evidents arreu. Gamba verda (Tringa nebularia), gamba roja vulgar (Tringa totanus), garsa de mar (Haematopus ostralegus), pigre gris (Pluvialis squatarola) i territ menut (Calidris minuta) són els primers limícols afegits a la llista. Al voltant nostre hi han molts xatracs comuns (Sterna hirundo), bastants de bec-llargs (Sterna sandvicensis), 2 de grossos (Hydroprogne caspia) i 1 de menut (Sternula albifrons). Als canyissars de darrera nostre canten balquers (Acrocephalus arundinaceus) i boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Flamencs (Phoenicopterus ruber) i xibecs (Netta rufina) també es deixen veure. Una inspecció més detallada de la zona produeix becut (Numenius arquata), tètol cuabarrat (Limosa lapponica), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i corriol gros (Charadrius hiaticula). Ens movem cap a l’Est i, en una parada per repassar limícols, ens sorprèn el cant d’un borcarler comú (Luscinia luscinioides). Una mica més enllà la sorpresa és més gran quan un blauet (Alcedo atthis) surt volant d’un pont per perdre’s en un canal. A la última parada aquí gaudirem de remena-rocs (Arenaria interpres) en lluent plomatge nupcial a més de sumar territ gros (Calidris canutus) i agró blanc (Egretta alba).

 

P1050290

Els últims remena-rocs (Arenaria interpres) en pas són sempre els que llueixen un plomatge més espectacular. Aquest bé es va merèixer una paradeta!

 

Ha estat un bon començament. Bona part dels camps del Delta comencen a tenir aigua i es poden veure alguns limícols aquí i allà. La temptació de parar cada pocs camps és molt gran i de vegades no tenim més remei que fer-ho. De camí entre Goleró i Alfacada veiem valona (Tringa glareola), xivitona (Actitis hypoleucos), martinet ros (Ardeola ralloides) i curroc (Gelochelidon nilotica).

Un cop arribats a l’Alfacada ens acantonem a la torre, a on corre una brisa que ens va refredant a mesura que passen els minuts. Tots menys els més llestos baixarem gelats…El privilegiat punt d’observació ens permet sumar un bon grapat d’espècies: ànec blanc (Tadorna tadorna), ànec cullerot (Anas clypeata), griset (Anas strepera), batallaire (Philomachus pugnax), bec d’alena (Recurvirostra avosetta), mosquiter de passa (Phylloscopus troquillus), polla blava (Porphyrio porphyrio), martinet menut (Ixobrychus minutus) i martinet de nit (Nycticorax nycticorax). Des de dalt la torre repassem el mar, que se’ns mostra com un fantàstic desert blau amb alguna taqueta bec-llarga que es cabussa i torna a tirar amunt… Una potencial fotja banyuda (Fulica cristata) es deixa estimar durant quasi mig minut a Buda, davant per davant de la torre, però uns tamarius dificulten l’observació i no podem extreure una conclusió definitiva… al llarg de l’estona que estem dalt intentarem relocalitzar-la, debades. En baixar de la torre notem que les cames pesen. Estem cansats. Són més de les 18:30, no ens queda massa temps.

 

IMG-20180507-WA0000

Últims moments de llum. Moments per comentar el dia, fer bromes, rascar alguna última espècie i menjar alguna cosa a les Salines de Sant Antoni. Feia fresca!

 

Tirem cap als Eucaliptus. Una ràpida inspecció dins el camping produeix xarrasclet (Anas querquedula), ànec cuallarg (Anas acuta), morell xocolater (Aythya nyroca) i ànec xiulaire (Anas penelope). Un cop fet el tràmit comentem si anar a l’arbreda de la zona d’acampada o a Riet Vell per migrants. Optem per Riet Vell i dóna un gran resultat: Papamosques gris (Muscicapa striata), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) són tots afegits en 5 minuts junt amb una gavina capnegra (Larus melanocephalus) que reclama en el camp del costat. Bravo!

D’aquí volem a Sant Antoni, la nostra esperança per un grupet de limícols que semblen no voler aparèixer. De camí cap allà, ja amb el sol molt baix, apuntem un grupet de 7 tètols cuanegres (Limosa limosa). En arribats a les salines repassem bé cercant corriol petit (Charadrius dubius) o territ variant (Calidris alpina) però sense ser capaços de trobar cap d’aquestes espècies. Mentre sopem gaudint d’un màgic capvespre a les Salines de Sant Antoni encara sumem perdiu de mar (Glareola pratincola). Ens sentim genial. En part perquè un error al sumar ens fa pensar que hem superat de llarg les 200 espècies… En realitat estem una mica per sota.

Un cop acabats de sopar fem un parell de parades a la sortida del Delta, ja camí de Barcelona, per mirar de sumar l’enganyapastors. Però no surt. Al final decidim (bueno, jo ja estava bastant fora de combat) de provar sort a Sant Andreu de la Barca. Arribem justets, justets de temps. 23:47 comencem escolta…23:53 un enganyapastors canta a la vall que tenim a l’esquerra. Espècie número 196!

Tothom a dormir!

 

Com a resum crec que puc dir tranquil·lament en nom de tots el membres del grup que estem molt satisfets per aquesta edició, la primera en la que hem inclòs el Pirineu de Lleida en l’itinerari. De ben segur que no serà la última!

El timing se’ns ha anat una mica al Pirineu, en bona part per la passejada una mica massa llarga a primeríssima hora del matí. Això ha fet que no poguéssim tenir tot el temps que haguéssim volgut per explorar les estepes i, el que és pitjor, ens ha fet arribar a una hora que feia molt difícil sumar espècies com el sisó (Tetrax tetrax), especialment amb el sol picant tal i com ho feia al migdia! Però bueno, que consti que ja tenim la clau per superar-nos el 2019. Amb il·lusió!

En defitiva, que una cursa ornitològica pot ser molt divertida. No cal fer-se mala sang amb el que facin els altres equips (fins a cert punt) i és sempre molt millor si vas amb amics! Això sí, requisit indispensable, estar tocat de l’ala…

Com a últim apunt, un reconeixement especial a l’Oriol, un birder de només 11 anys que va gaudir com el que més, que ens va aguantar a tots 4 durant 24 hores i que de ben segur esdevindrà un naturalista de primera! Felicitats Oriol!

 

HORA INICI: 00:00                 HORA FINALITZACIÓ: 23:59                  INTEGRANTS EQUIP: 5

LLISTAT D’ESPÈCIES CONTACTADES PER L’EQUIP EMBERIZA & CIA EN LA MARATÓ ORNITOLÒGICA 2018

  1. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  2. Ànec xiulaire (Anas penelope)
  3. Ànec griset (Anas strepera)
  4. Xarxet (Anas crecca)
  5. Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
  6. Ànec cuallarg (Anas acuta)
  7. Xarrasclet (Anas querquedula)
  8. Xibec (Netta furina)
  9. Morell xocolater (Aythya ferina)
  10. Gall fer (Tetrao urogallus)
  11. Guatlla (Coturnix coturnix)
  12. Perdiu roja (Alectoris rufa)
  13. Corb marí gros (Phalacrocorax carbó)
  14. Bitó (Botaurus stellaris)
  15. Martinet menut (Ixobrychus minutus)
  16. Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
  17. Martinet ros (Ardeola ralloides)
  18. Esplugabous (Bubulcus ibis)
  19. Martinet blanc (Egretta garzetta)
  20. Agró blanc (Ardea alba)
  21. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  22. Agró roig (Ardea purpurea)
  23. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  24. Capó reial (Plegadis falcinellus)
  25. Flamenc (Phoenicopterus roseus)
  26. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  27. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
  28. Aligot vesper (Pernis apivorus)
  29. Milà negre (Milvus migrans)
  30. Milà reial (Milvus milvus)
  31. Trencalòs (Gypaetos barbatus)
  32. llistat en construcció. Us remeto al text per saber més 😉

Is April the best month for birding in North-East Spain?

Every little time we got requests of birdwatchers that, interested about coming to do some birdwatching in Catalonia, ask us about what it is the best time to come.

Well, this is always depending on what do you want to see… But it is not wrong to think on spring as being probably the best time for birdwatching. In the Mediterranean this means a combination of excellent, sunny weather with pleasant temperatures, high activity of the nesting species (resident or not) and tones of migratory birds in their way to Northernmost nesting grounds.

I personally love April. It is just because of the really good general birding. This is probably one of the best moments in the year for Crakes. And not talking about listen them, but talking on seeing them! Migration goes in excellent numbers along Mediterranean wetlands and, along with warblers, waders and raptors, it is always possible to enjoy Spotted Crakes (Porzana porzana) or Little Crakes (Porzana parva). Early April is also a good time to look for Iberian Chiffchaffs (Phylloscopus ibericus) as they hang around in their way to their nesting grounds. Along the month waves of Short-toed Eagles (Circaetus gallicus), Black Kites (Milvus migrans) and Montagu’s Harriers (Circus pygargus) are to arrive to their nesting grounds. Egyptian Vultures (Neophron percnopterus) are already defending their territories as they arrive as early as early-mid February.

 

P1110197

Spotted Crakes (Porzana porzana) show up all along March and April in all kind of wetlands. Numbers are highly variable depending on the year. Image: Carles Olive

 

 

IMG_6153

Egyptian Vultures keep expanding in Catalonia. They arrive as early as February. Image: Carles Oliver

 

By mid April Woodchat Shrikes (Lanius senator),  Spectacleds (Sylvia conspicillata), Subalpines (Sylvia cantillans) and Orphean Warblers (Sylvia hortensis) will be all at their nesting grounds, but it is mandatory to keep searching for not-that-common birds in migration that can easily include Wood Warbler (Phylloscopus sibilatrix), Garden Warbler (Sylvia borin), Lesser Whitethroat (Sylvia curruca) along with some Balearic Flycatchers (Muscicapa tyrrhenica) to be discovered among the many Spotted Flycatchers (Muscicapa striata).

 

P1060781

Western Subalpine Warblers (Sylvia cantillans) are a common migratory bird all along April. From 10th onwards they can also be found at their nesting grounds around. Image: Carles Oliver

 

 

P1060738

Wood Warblers (Phylloscopus sibilatrix) are exclusivelly migratory birds in Catalonia, an rather scarce! They normally are to be found in mixed migratory warblers flocks. Image: Carles Oliver

 

But probably the best is that all of that can be done while still enjoying on Wallcreepers (Tichodroma muraria) in the Pyrenees as they still goes up. They are not that “easy” to find as in winter but still is mandatory to check some spots! And now, while looking for them, it is likely yo see superb Common Rock Thrush (Monticola saxatilis) or Rock Buntings (Emberiza cia) singing around!

In the wetlands, Bluethroats (Luscinia svecica) keep going North and more active as never before so it gets easier to locate them, and Iberian Reed Buntings (Emberiza s. whiterby) are also showing well within its tiny range! Small flocks of waders and beautiful ducks such as Garganeys (Anas querquedula) can be seen in every wetland and you can enjoy male Ruffs (Philomachus pugnax) going up with their splendid spring plomages. Few days ago we just got a mixed flock of Black-winged Stilts (Himantopus himantopus) along with Pied Avocets (Recurvirostra avosetta), Ruffs and Black-tailed Godwits (Limosa limosa) only 30 minutes after enjoying a Dupont’s Lark (Chersophilus duponti) singing right in front of us…

 

P1040474

Garganeys (Anas querquedula) show up in good numbers all along April. Image: Carles Oliver

 

 

IMG_5886

Dupont’s Lark (Chersophilus duponti) in flowering steppe vegetation. April at its best. Image: Carles Oliver

 

No mention to the steppes… they are never as beautiful as are in April. And are really productive! Many areas are carpeted by yellow, red and white flowers and Little Bustards (Tetrax tetrax) sing in the middle of the flowers while flocks of Sandgrouses (Pterocles sp.) and Stone Curlews (Burhinus oedicnemus) feed around. You will listen some 100s of Calandra Larks (Melonacorypha calandra) and Corn Buntings (Emberiza calandra)… you may think; “it would not be 100s!”. Yes, 100s

In the fields, flocks of Yellow Wagtails (Motacilla flava spp.) feed along with Pipits (meadow, tree, red-throated?), Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) will always be really busy and noisy at this time while small parties of tiny Lesser Kestrels (Falco naumanii) move up and down in the air…

 

P1040008

Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) are superb birds! Arriving along March, they are especially active in early April. Image: Carles Oliver

 

Yes, spring is here and, maybe is not that important whether April is the best moment to enjoy birds in Catalonia or not. It is still a wonderful time to come and enjoy!

Check out our birding trips at barcelonabirdingpoint.com our contact us to design your birding adventure at info@barcelonabirdingpoint.com