Arxiu de la categoria: Birding in Catalonia

Influx of Crakes (genus Porzana) in Catalonia

Late March and early April is normally one of the best moments to look for Crakes in Catalonia. Despite the migratory movements of all three species ocurring in the country (Spotted Crake, Little Crake and Baillon’s Crake) start along February and stretches well inside May, the last days of March and early April concentrates a good number of them.

This 2019 sightings of Crakes in Catalonia were low. Spring migration was rather late for some species and it looked like it was so for all Porzanas. Until the very last days of March there were only a handful of sights, mostly concentrated in typical areas for these species.

Little Crake (Porzana parva) male at Riu Besòs, Barcelona. The bird stayed some days in the same location. Seen during our tour on 29th March. Image by Carles Oliver

But this was to change fast as from March 28th there were reports some Little & Spotted Crakes (Porzana porzana) in diferent coastal wetlands along Catalan coastline. On March 30th-31st the increase on sights was huge, with several Spotteds reported in diferent areas, even in small ponds and other unusual locations. On March 31st up to 4 diferent Baillon’s Crake (Porzana pusilla) were seen in diferent locations (Aiguamolls de l’Empordà, Aiguamolls de Pals, Riu Besòs & Pantà del Foix). All birds out of one “joined” by Little or Spotted Crakes in the same spot.

This abrupt influx could be explained by a change in the weather conditions. A low press System was affecting SW Europe and combined with Eastern winds in the Mediterranean. Enough explanation? Probably not…

On 31st March we were leading a trip to Aiguamolls and enjoyed 4 Little Crakes (Porzana parva), 2 Spotted Crakes and 1 Baillon’s Crake only in two spots, 200 metres away from each other!

Please enjoy this small selection of images from these days. Several local birdwatchers have enjoy them. Today, 4th April, there were still 2 Baillon’s & several Spotteds around!

One of the 2 obliging Spotted Crakes (Porzana porzana) seen in Aiguamolls de l’Empordà during our tour. Image by Carles Oliver

Spotted Crake (Porzana porzana) in Corncrake-like action! Image by Carles Oliver

 

The spots can be really efficient to make Spotted Crakes disappear in the riparian vegetation. Image by Carles Oliver

One of the Baillon’s Crake (Porzana pusilla) in Catalonia during early April 2019. This one proved to be really cooperative at Riu Besòs. Images by Carles Oliver

 

Here a nice comparative of Baillon’s (above) versus Little Crake (below). Differences on coloration and structure are evident. Images by Carles Oliver

Emberiza & CIA a la Marató Ornitològica 2018

Aquesta és la crònica de la participació de l’equip Emberiza & CIA a la Marató Ornitològica organitzada per SEO/Birdlife. Els integrants del grup enguany van ser en Víctor Sanz, Ramiro Aibar, Antonio Martínez i Carles Oliver. També el fill de l’Antonio, l’Oriol Martínez, que amb només 11 anys va estar sempre alerta i assenyalant rapis al cel!!

Durant tota la jornada vam gaudir de molt bon temps. Tot i la previsió de pluges disperses més o menys generalitzades, vam tenir sol quasi tot el dia, gens de vent i cap gota d’aigua. Condicions idònies, tret de la temperatura un pèl massa alta al migdia. Només una coseta abans de començar, algunes de les localitzacions les mantindrem en secret…secret professional, vaja.

La jornada comença unes hores abans que comenci el termini pròpiament dit per fer la Marató. La nostra data escollida és el dia 6 de Maig i ens trobem a les 21:00 del vespre del dia 5 a Sant Andreu de la Barca. La idea és trobar-nos abans per fer un àpat més o menys en condicions i acabar de perfilar el que serà l’itinerari i els tempos a seguir durant la marató. També és moment d’estrenar l’equipació d’enguany, disseny exclusiu de samarretes by Victor Sanz!

Ens posem en carretera direcció a Lleida i deixem enrere Sant Andreu. Aprofito aquest espai, i crec que parlo en nom de tot el grup, per mostrar tota la nostra solidaritat amb la comunitat educativa d’aquesta vila arran dels vergonyosos atacs patits al llarg de les últimes setmanes. Des d’aquestes línies us diem que no esteu sols!

De camí cap a Lleida toca fer parada per sopar. Tot va amb normalitat, més enllà de que el restaurant escollit inclou Cobaia al Forn com a segon plat del menú…estranyament ningú no escull rosegador com a plat principal de l’àpat nocturn…particularment em quedo amb ganes de veure com la serveixen…

Un cop sopats enfilem cap a la primera localització. Aquesta primera parada és molt important quan fas una cursa com aquesta. La localització nocturna (o les localitzacions nocturnes) han de permetre treure les màximes espècies de nocturnes (mussols i caprimulgus) possibles sense haver de recórrer a les últimes hores del dia per empaitar-los, quan el temps escassejarà, tots anirem molt més cansats i cada espècie pot suposar un sobre esforç.

A les 00:07 arribem a la primera localització, dins territori aragonès. Abans no baixem del cotxe ja sumem la primera espècie: Xot (Otus scops). Perfecte. Aparquem i escoltem al voltant. Un parell de rossinyols (Luscinia megarhynchos) canten a la foscor acompanyats d’un parell de xots. Deu minuts d’escolta no produeixen res més. Hi ha un punt de nerviosisme…Un torlit (Burhinus oedicnemus) reclama en la distància però no alleugera la pressió. De cop, al lluny, un siboc (Caprimulgus ruficollis) canta. Molt bé. Enguany als Caprimulgus els hi ha costat d’arribar des d’Àfrica però a nosaltres amb un ja en tenim prou. Tot seguit una cria de mussol banyut (Asio otus) reclama des d’una taca de pins llunyana. Només ens en falta un. I arriba. Una òliba (Tyto alba) fa el seu reclam característic en passar per sobre nostre. Perfecte!

Ens movem una mica. Fem una mica de prospecció per mirar de trobar uns mussols emigrants (Asio flammeus) que es mouen per la zona, sense sort. No tenim massa temps i toca parar orella en una llacuneta propera. En la distància se senten més rossinyols però també rascló (Rallus aquaticus), cabusset (Tachybaptus ruficollis), polla d’aigua (Gallinula chloropus) i fotja (Fulica atra) reclamant. Però se sent un altre reclam així ens movem una miqueta i escoltem millor per esclarir i si, tenim un rascletó (Porzana parva) a la llacuna. Això és excel·lent perquè és una mica inesperat. Però encara tenim més, perquè un bitó (Botaurus stellaris) canta unes quantes vegades darrera la sorollada de rossinyols que canten des dels tamarius! Anem molt i molt bé, tot i que ens queda molt per patir. Cal perseverar!

Fem un curt recorregut un cotxe per mirar de trobar un dels ducs (Bubo bubo) que viuen a la vora. Voltegem un territori. Els ducs acostumen a estar per aquí però no els podem trobar.. Decidim fer una passejada per la zona, aviam si tenim molta sort i els fem moure. Res. En comptes d’això sentim, des del turó, un altre bitó cantant en un estany diferent de l’anterior!! Plaga de bitons… Tornem tots a la furgo. Amb tot ja són quasi les dues. Toca començar a moure’s cap al Pirineu. Aquí hem fet bo i massa!

De camí cap a la Vall Ferrera fem una paradeta ràpida a prop de Tremp. En un paisatge de màquia i roureda fem una escolta ràpida que ens permet sumar gamarús (Strix aluco). De fet, en sentim 3! L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l’altre objectiu de la parada, no apareix. Preocupació menor, al vespre. Seguim.

 

DSC_0325

En Ramiro Aibar i en Víctor Sanz gaudint del primer escorxador (Lanius collurio) de l’any moments abans de marxar cap a Collegats.

 

Arribem a algun punt de la Vall Ferrera i fem escolta. Són quasi les 5:00. Deu minuts i els ding! de la becada (Scolopax rusticola) anuncia el seu vol al nostre voltant. Les llunes de Júpiter són testimonis del seu vol feixuc mentre continuem sondejant el silenci a la recerca de més espècies. Hi ha una mica de cansament però la temperatura és agradable i la nit està sent profitosa. Tot i així ja queden molt lluny les nits sense dormir de quan érem més joves.

Cap a un quart de sis comencen a cantar els Túrdids. Tord comú (Turdus philomelos), griva (Turdus viscivorus) i merla (Turdus merula) són dels primers. Una mallerenga petita (Periparus ater) molt matinera es deixa sentir i els pit-rojos (Erithacus rubecula) no fan tard a les primeres tonalitats ocres del cel. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), reietó (Regulus regulus), merla de pit blanc (Turdus torquatus) i mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) són detectats en un lapse de pocs minuts. Però cap espècie de pes (amb el permís de la merla de pit blanc).

Decidim fer una caminada amunt, aviam què trobem. Hi invertirem massa temps, en part perquè la foscor fa que em desorienti (…) Però tindrà els seus fruits. Caminem vessant amunt en un paisatge dominat per un bosc de pins emmoquetat per nerets i nabius així que a ningú ens estranya quan en la profunditat del bosc sentim els típics sorolls d’un gall fer (Tetrao urogallus). Excel·lent! Caminem molt poquet més i fem una mica més d’escolta. La caminada pren tot el seu sentit quan el reclam d’un mussol pirinenc (Aegolius funereus) arriba a les nostres oïdes! Perfecte! El mussol pirinenc és una de les espècies més difícils per una marató així que poder-lo incloure és sempre un luxe i un orgull.

Decidim començar a baixar i fer una petita volta. Crasso error. Perdem temps. El rellotge corre, ja és dia obert. Pardal de bardissa (Prunella collaris), picot negre (Dryocopus martius), pinsà comú (Fringilla coelebs), gaig (Garrulus glandarius), cucut (Cuculus canorus), sit negre (Emberiza cia), picot garser gros (Dendrocopos major), bruel (Regulus ignacapillus), trencapinyes (Loxia curvirostra), cargolet (Troglodytes troglodytes) i raspinell comú (Certhia brachydactyla) són agradosament afegits a la llista de la nostra marató. Però ens falla el lluer (Spinus spinus). Nidificant escàs i localitzat al Pirineu, aquesta espècie acostuma a ser fàcilment detectable a la localització on som. Però no avui, no ara.

 

P10501933

Llucareta (Serinus citronella) mascle lluint disseny alar a la Vall Ferrera.

 

Arribem tardíssim al cotxe. Marxem, marxem, marxem. Són les 7:15 però no cal entrar en pànic. De baixada, quasi a la carrera, hem vist i sentit llucaretes (Serinus citrinella). Hem tret quasi totes les espècies que havíem de treure. Quasi totes. Abans de marxar, però, fem un mos al costat del cotxe. Última oportunitat per lluer i raspinell pirinenc (Certhia familiaris) per unir-se a la festa. No ho faran…Marxem, marxem, marxem!

De baixada per la pista afegim tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i 1 puput (Upupa epops)… una puput en un bosc dens, molt dens de pi roig a uns 1300 metres d’alçària (!!!). Puput en hàbitat de picot negre… Per a mi, l’observació més curiosa de la jornada.

Parades ràpides en diferents prats. Alguna de gens productiva. Entrem a un prat i pam! un pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) marxa volant de la capçada d’un bedoll. Parem per fer un cop d’ull. El prat ha estat pres per una horda de trencapinyes que sotmeten el prat als seus designis, desfoliant les capçades de bedolls, àlbers i qualsevol arbre que hi hagi. Què fan aquí baix? Repassem el prat. Parella de mallerenga carbonera (Parus major) i alguna mallerenga blava (Cyanistes cyaneus). Res de especial. Però vet aquí que surt un bitxac rogenc (Saxícola rubetra). Serà l’únic del dia! Continuem baixant. Següent prat. Sembla que res, tret d’un fantàstic colltort (Jynx torquilla) que s’arregla el plomatge al sol… De nou, l’únic del dia! Toca paradeta al riu: cuereta torrentera (Motacilla cinerea), picot verd (Picus sharpei), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), tudó (Columba palumbus), orenetes cuablanca i vulgar (Delichon urbicum – Hirundo rustica) i també roquerols (Ptynoprogne rupestris). On és la merla d’aigua? És tard. Marxem.

Propera parada, a prop de Sort. De camí cap allà, típiques espècies de carretera. La primera, una merla d’aigua! Tres dels cinc la veiem en una curva. Bé. Garsa (Pica pica), Cornella (Corvus corone), pardal comú (Passer domesticus), colom roquer (Columba livia), falciot comú (Apus apus) i estornell vulgar (Sturnus vulgaris) “cauen” a diferents antenes i similars de Tremp. D’aquí agafem una petita carretera que ens fa guanyar alçada (però perdre temps, Déu meu que llarga que es fa…) i arribem a localització a les 9:00 tocades. S’ensuma el desastre del timing…

Però el lloc val la pena. En 14 minuts contats d’observació sumem: tallarols emmascarat (Sylvia hortensis), de garriga (S. cantillans) i vulgar (S. communis), escorxador (Lanius collurio), còlit gris (Oenanthe oenanthe), bitxac comú (Saxícola rubicola), merla roquera (Monticola saxatilis), cotoliu (Lullula arborea), passerell comú (Carduelis cannabina), Cadernera (Carduelis carduelis), mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), hortolà (Emberiza hortulana), perdiu roja (Alectoris rufa), gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), capsigrany (Lanius senator) i gratapalles (Emberia cirlus) tot i que els ocells quasi no canten aquest matí. Un escaneig ràpid del cel produeix un trencalòs (Gypaetos barbatus) i un grup d’abellerols (Merops apiaster) en migració ens passen a tocar. Primer rapinyaire del dia! I just en marxar una alosa (Alauda arvensis) ve a aterrar a la nostra esquena. Tot un detall. Agraïts.

Baixem. Encara anem tard. Propera parada; Collegats. Cuereta blanca (Motacilla alba) i Corb (Corvus corax) a la carretera. Voltors comuns (Gyps fulvus) al cel. Dins la furgo discutim si parar o no a Collegats. Guanya que parem, encara bo. De camí (encara no hi som?) una parella d’àguiles calçades (Aquila pennata) ens fa mig parar un moment. Són una fase clara i una fosca. Bé. Una mica més avall un aligot comú (Buteo buteo) es creua al cel amb una àguila marcenca (Circaetus gallicus). Sembla que hi ha moviment de rapinyaires.

Collegats. Tothom fora i mirada a l’infinit. Voltors. Milans negres (Milvus migrans) en migració cap al Nord. Aufrany (Neophron percnopterus) contra els penya-segats. Bon dia maco! Algú veu un falcó peregrí (Falco peregrinus). Poc després un esparver vulgar (Accipiter nisus) remunta amb uns voltors. Una probable àguila daurada (Aquila chrysaetos) se’ns escapa per mil·lèsimes. Qui l’ha vist no pot confirmar. Com la trobarem a faltar! Llàstima! Mallarengues al nostre voltant. Res de l’altre món fins que un picot garser petit (Dendrocopos minor) tamborileja a tocar del grup. 1, 2, 3 vegades. Molt bé! No hi comptàvem. Marxem, que fem tard!

Ja són tres quarts d’once quan enfilem cap al Sud. Destinació; estepes! Tenim una tiradeta…De camí, típiques (i no tant típiques) espècies de carretera. Entre Àger i Balaguer oriol (Oriolus oriolus), tórtora turca (Streptopelia decaocto) i ballester (Apus melba). Entre Balaguer i Àger estornell negre (Sturnus unicolor), cogullada vulgar (Galerida cristata), ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), cruixidell (Emberiza calandra), gafarró (Serinus serinus), gralles (Corvus monedula), xoriguer comú (Falco tinnunculus), arpella vulgar (Circus aeruginosus), falcó mostatxut (Falco subbuteo) i aligot vesper (Pernis apivorus). Hi ha força rapinyaire al cel, el que és d’agrair en un dia com avui. Ja a prop de la nostra destinació un fantàstic astor (Accipiter gentilis) vola a prop d’una marcenca aturada en un torre d’electricitat.

Ja passem clarament de les 100 espècies. Arribem a les estepes. Ara l’objectiu és arribar ràpid a la primera localització i, com a mínim per a mi, menjar. La bateria interna està baixa i si volem rendir a la tarda bé hauríem de menjar alguna cosa! A un parell de quilòmetres del lloc a on parem ja entrem en zona molt bona. Seguim sumant. Còlit ros (Oenanthe hispanica), Cogullada fosca (Galerida theklae), Guatlla (Coturnix coturnix), Pardal roquer (Petronia petronia), gaig blau (Coracias garrulus), tòrtora (Streptopelia turtur), trobat (Anthus campestris), calàndria (Melanocorypha calandra) i, just en aparcar, terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla).

 

DSC_0328

Merescut descans de l’equip a Monegros després d’un matí molt intens!

 

Fa sol i bastanta calor. Estem a uns 24ºC i, tot i que la previsió era de ruixats dispersos, només plou vitamina A. No hi ha massa activitat. Són les 13:20 quan ens aturem, no precisament la millor hora…Durant el quart que estem aturat només sumem milà reial (Milvus milvus). No són bones notícies. Les aloses becudes (Chersophilus duponti) que tenim bastant a prop no es deixaran sentir amb aquesta calor tant sobtada…

Ens movem. Tenim una llarga llista d’espècies i el temps és curt. Tombem i la perseverança ens premia amb increïbles observacions de terrerola rogenca (Calandrella rufescens). Fem unes quantes fotos. Val molt la pena. Seguim tombant però no hi ha quasi activitat. Anem a un raconet a on podem tenir sorpresa i bingo!, dues xurres (Pterocles orientalis) es mouen en un guaret. Seguim al guaret. Terreroles vulgars arreu i 3 xurres més, però sense senyals de les gangues (Pterocles alchata). No tenim més temps per a elles. Una llàstima!

 

rufescenspetita

Petita llicència fotogràfica el plena marató però és que aquesta terrerola rogenca (Calandrella rufescens) bé s’ho valia!

 

Ens movem uns quilòmetres. Una prospecció ràpida (molt ràpida) a una zona arbustiva produeix tallarol trencamates (Sylvia conspicillata). Una mica més enllà mussol comú (Athene noctua). Fem un cop d’ull a una colònia de xoriguer petit (Falco naumanni) però sense rastre d’ells. S’olora el pànic dins la furgo! Sense temps per a més baixem a uns tallats vora un riu. Última oportunitat per a un bon grapat d’espècies. El Delta de l’Ebre ens espera, ens crida! Parem al peu dels tallats i seguim afegint noves espècies. Un parell de bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta) cantes a les bardisses vora el bosc de ribera. Verdum (Chloris chloris), rossinyol bord (Cettia cetti), tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i sit negre canten al voltant. A dalt del turó una tallareta cuallarga (Sylvia undata) fa un vol curt d’un arbust a un altre. Amb això n’hi ha prou. Als tallats raspem un parell de xixelles (Columba oenas) i un mascle d’esparver cendrós (Circus pygargus) ens passa per sobre. Ja són les 15:00. Hora de marxar!

Pugem a la furgo, 400 metres i hem de parar! 3 xoriguers petits volen als tallats. Així que aquí estàveu! Ara sí, marxem! Poc després un segon mascle d’esparver cendrós vola en paral·lel a la furgo. Silenci mentre tothom mira per les finestres. Quina meravella d’ocell…Anem cap al Sud. Hi ha qui aprofita per dormir. El dia està sent intens i fa estona que tenim la sensació d’anar tard. Ara és el moment de relaxar-se una mica. Uns esplugabous (Bubulcus ibis) en un lloc indeterminat ens marquen el camí a la terra baixa.

 

DSC_0329

Moral alta en els trajectes. Aquí la comoditat del transport s’agraeix!

 

Passat Flix fem una paradeta de 3-5 minuts. Només sortir de la furgo una merla blava (Monticola solitarius) ens passa volant per sobre mentre un trist (Cisticola juncidis) va fent al cel. Repassem en busca de rapinyaires. Res. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) al Riu Ebre. Marxem.

-Espera.  Qué pasa?   -Rapaz en la torre de electricidad. Da la vuelta! Da la vuelta!

Tornem carretera amunt uns centenars de metres i sí, una àguila cuabarrada (Aquila fasciata) està aturada en una torre d’electricitat. Bé! De camí entre Flix i el delta no afegirem res de nou tret d’un falciot pàl·lid (Apus pallidus) que es deixa prou bé per ser identificat. Els nostres esforços (anar a 87km/hora en comptes de 95km/hora) per veure una oreneta cua-rogenca són debades…

Són les 17:35 quan arribem al Delta de l’Ebre. Aquí la desfilada d’espècies és ràpida i àmplia. Són a la zona Nord. Hem decidit que ens mourem de Nord a Sud. Martinet comú (Egretta garzetta), gavià argentat (Larus michahellis), pardal xarrec (Passer montanus), bernat pescaire (Ardea cinerea), cames llargues (Himantopus himantopus), gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i capó reial (Plegadis falcinellus) són dels primers a caure.

Anem de camí a El Goleró. El nivell d’aigua està baix i està mig ennuvolat. És una bona combinació. Ens sentim contents i frescs, descansats. Hem arribat prou d’hora al Delta, el que ens garanteix temps per fer un cop d’ull a uns quants hot-spots. Tota la sensació d’estres que hem acumulat al llarg del matí es fon amb la brisa del mar per donar pas a un ritme compassat i natural d’anar sumant. El Goleró es mostra benèvol amb nosaltres però sense escarafalls. Gavines corses (Larus audouinii) i capblanques (Larus genei),  gavians foscos (Larus fuscus) i fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) són evidents arreu. Gamba verda (Tringa nebularia), gamba roja vulgar (Tringa totanus), garsa de mar (Haematopus ostralegus), pigre gris (Pluvialis squatarola) i territ menut (Calidris minuta) són els primers limícols afegits a la llista. Al voltant nostre hi han molts xatracs comuns (Sterna hirundo), bastants de bec-llargs (Sterna sandvicensis), 2 de grossos (Hydroprogne caspia) i 1 de menut (Sternula albifrons). Als canyissars de darrera nostre canten balquers (Acrocephalus arundinaceus) i boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Flamencs (Phoenicopterus ruber) i xibecs (Netta rufina) també es deixen veure. Una inspecció més detallada de la zona produeix becut (Numenius arquata), tètol cuabarrat (Limosa lapponica), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i corriol gros (Charadrius hiaticula). Ens movem cap a l’Est i, en una parada per repassar limícols, ens sorprèn el cant d’un borcarler comú (Luscinia luscinioides). Una mica més enllà la sorpresa és més gran quan un blauet (Alcedo atthis) surt volant d’un pont per perdre’s en un canal. A la última parada aquí gaudirem de remena-rocs (Arenaria interpres) en lluent plomatge nupcial a més de sumar territ gros (Calidris canutus) i agró blanc (Egretta alba).

 

P1050290

Els últims remena-rocs (Arenaria interpres) en pas són sempre els que llueixen un plomatge més espectacular. Aquest bé es va merèixer una paradeta!

 

Ha estat un bon començament. Bona part dels camps del Delta comencen a tenir aigua i es poden veure alguns limícols aquí i allà. La temptació de parar cada pocs camps és molt gran i de vegades no tenim més remei que fer-ho. De camí entre Goleró i Alfacada veiem valona (Tringa glareola), xivitona (Actitis hypoleucos), martinet ros (Ardeola ralloides) i curroc (Gelochelidon nilotica).

Un cop arribats a l’Alfacada ens acantonem a la torre, a on corre una brisa que ens va refredant a mesura que passen els minuts. Tots menys els més llestos baixarem gelats…El privilegiat punt d’observació ens permet sumar un bon grapat d’espècies: ànec blanc (Tadorna tadorna), ànec cullerot (Anas clypeata), griset (Anas strepera), batallaire (Philomachus pugnax), bec d’alena (Recurvirostra avosetta), mosquiter de passa (Phylloscopus troquillus), polla blava (Porphyrio porphyrio), martinet menut (Ixobrychus minutus) i martinet de nit (Nycticorax nycticorax). Des de dalt la torre repassem el mar, que se’ns mostra com un fantàstic desert blau amb alguna taqueta bec-llarga que es cabussa i torna a tirar amunt… Una potencial fotja banyuda (Fulica cristata) es deixa estimar durant quasi mig minut a Buda, davant per davant de la torre, però uns tamarius dificulten l’observació i no podem extreure una conclusió definitiva… al llarg de l’estona que estem dalt intentarem relocalitzar-la, debades. En baixar de la torre notem que les cames pesen. Estem cansats. Són més de les 18:30, no ens queda massa temps.

 

IMG-20180507-WA0000

Últims moments de llum. Moments per comentar el dia, fer bromes, rascar alguna última espècie i menjar alguna cosa a les Salines de Sant Antoni. Feia fresca!

 

Tirem cap als Eucaliptus. Una ràpida inspecció dins el camping produeix xarrasclet (Anas querquedula), ànec cuallarg (Anas acuta), morell xocolater (Aythya nyroca) i ànec xiulaire (Anas penelope). Un cop fet el tràmit comentem si anar a l’arbreda de la zona d’acampada o a Riet Vell per migrants. Optem per Riet Vell i dóna un gran resultat: Papamosques gris (Muscicapa striata), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) són tots afegits en 5 minuts junt amb una gavina capnegra (Larus melanocephalus) que reclama en el camp del costat. Bravo!

D’aquí volem a Sant Antoni, la nostra esperança per un grupet de limícols que semblen no voler aparèixer. De camí cap allà, ja amb el sol molt baix, apuntem un grupet de 7 tètols cuanegres (Limosa limosa). En arribats a les salines repassem bé cercant corriol petit (Charadrius dubius) o territ variant (Calidris alpina) però sense ser capaços de trobar cap d’aquestes espècies. Mentre sopem gaudint d’un màgic capvespre a les Salines de Sant Antoni encara sumem perdiu de mar (Glareola pratincola). Ens sentim genial. En part perquè un error al sumar ens fa pensar que hem superat de llarg les 200 espècies… En realitat estem una mica per sota.

Un cop acabats de sopar fem un parell de parades a la sortida del Delta, ja camí de Barcelona, per mirar de sumar l’enganyapastors. Però no surt. Al final decidim (bueno, jo ja estava bastant fora de combat) de provar sort a Sant Andreu de la Barca. Arribem justets, justets de temps. 23:47 comencem escolta…23:53 un enganyapastors canta a la vall que tenim a l’esquerra. Espècie número 196!

Tothom a dormir!

 

Com a resum crec que puc dir tranquil·lament en nom de tots el membres del grup que estem molt satisfets per aquesta edició, la primera en la que hem inclòs el Pirineu de Lleida en l’itinerari. De ben segur que no serà la última!

El timing se’ns ha anat una mica al Pirineu, en bona part per la passejada una mica massa llarga a primeríssima hora del matí. Això ha fet que no poguéssim tenir tot el temps que haguéssim volgut per explorar les estepes i, el que és pitjor, ens ha fet arribar a una hora que feia molt difícil sumar espècies com el sisó (Tetrax tetrax), especialment amb el sol picant tal i com ho feia al migdia! Però bueno, que consti que ja tenim la clau per superar-nos el 2019. Amb il·lusió!

En defitiva, que una cursa ornitològica pot ser molt divertida. No cal fer-se mala sang amb el que facin els altres equips (fins a cert punt) i és sempre molt millor si vas amb amics! Això sí, requisit indispensable, estar tocat de l’ala…

Com a últim apunt, un reconeixement especial a l’Oriol, un birder de només 11 anys que va gaudir com el que més, que ens va aguantar a tots 4 durant 24 hores i que de ben segur esdevindrà un naturalista de primera! Felicitats Oriol!

 

HORA INICI: 00:00                 HORA FINALITZACIÓ: 23:59                  INTEGRANTS EQUIP: 5

LLISTAT D’ESPÈCIES CONTACTADES PER L’EQUIP EMBERIZA & CIA EN LA MARATÓ ORNITOLÒGICA 2018

  1. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  2. Ànec xiulaire (Anas penelope)
  3. Ànec griset (Anas strepera)
  4. Xarxet (Anas crecca)
  5. Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
  6. Ànec cuallarg (Anas acuta)
  7. Xarrasclet (Anas querquedula)
  8. Xibec (Netta furina)
  9. Morell xocolater (Aythya ferina)
  10. Gall fer (Tetrao urogallus)
  11. Guatlla (Coturnix coturnix)
  12. Perdiu roja (Alectoris rufa)
  13. Corb marí gros (Phalacrocorax carbó)
  14. Bitó (Botaurus stellaris)
  15. Martinet menut (Ixobrychus minutus)
  16. Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
  17. Martinet ros (Ardeola ralloides)
  18. Esplugabous (Bubulcus ibis)
  19. Martinet blanc (Egretta garzetta)
  20. Agró blanc (Ardea alba)
  21. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  22. Agró roig (Ardea purpurea)
  23. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  24. Capó reial (Plegadis falcinellus)
  25. Flamenc (Phoenicopterus roseus)
  26. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  27. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
  28. Aligot vesper (Pernis apivorus)
  29. Milà negre (Milvus migrans)
  30. Milà reial (Milvus milvus)
  31. Trencalòs (Gypaetos barbatus)
  32. llistat en construcció. Us remeto al text per saber més 😉

Is April the best month for birding in North-East Spain?

Every little time we got requests of birdwatchers that, interested about coming to do some birdwatching in Catalonia, ask us about what it is the best time to come.

Well, this is always depending on what do you want to see… But it is not wrong to think on spring as being probably the best time for birdwatching. In the Mediterranean this means a combination of excellent, sunny weather with pleasant temperatures, high activity of the nesting species (resident or not) and tones of migratory birds in their way to Northernmost nesting grounds.

I personally love April. It is just because of the really good general birding. This is probably one of the best moments in the year for Crakes. And not talking about listen them, but talking on seeing them! Migration goes in excellent numbers along Mediterranean wetlands and, along with warblers, waders and raptors, it is always possible to enjoy Spotted Crakes (Porzana porzana) or Little Crakes (Porzana parva). Early April is also a good time to look for Iberian Chiffchaffs (Phylloscopus ibericus) as they hang around in their way to their nesting grounds. Along the month waves of Short-toed Eagles (Circaetus gallicus), Black Kites (Milvus migrans) and Montagu’s Harriers (Circus pygargus) are to arrive to their nesting grounds. Egyptian Vultures (Neophron percnopterus) are already defending their territories as they arrive as early as early-mid February.

 

P1110197

Spotted Crakes (Porzana porzana) show up all along March and April in all kind of wetlands. Numbers are highly variable depending on the year. Image: Carles Olive

 

 

IMG_6153

Egyptian Vultures keep expanding in Catalonia. They arrive as early as February. Image: Carles Oliver

 

By mid April Woodchat Shrikes (Lanius senator),  Spectacleds (Sylvia conspicillata), Subalpines (Sylvia cantillans) and Orphean Warblers (Sylvia hortensis) will be all at their nesting grounds, but it is mandatory to keep searching for not-that-common birds in migration that can easily include Wood Warbler (Phylloscopus sibilatrix), Garden Warbler (Sylvia borin), Lesser Whitethroat (Sylvia curruca) along with some Balearic Flycatchers (Muscicapa tyrrhenica) to be discovered among the many Spotted Flycatchers (Muscicapa striata).

 

P1060781

Western Subalpine Warblers (Sylvia cantillans) are a common migratory bird all along April. From 10th onwards they can also be found at their nesting grounds around. Image: Carles Oliver

 

 

P1060738

Wood Warblers (Phylloscopus sibilatrix) are exclusivelly migratory birds in Catalonia, an rather scarce! They normally are to be found in mixed migratory warblers flocks. Image: Carles Oliver

 

But probably the best is that all of that can be done while still enjoying on Wallcreepers (Tichodroma muraria) in the Pyrenees as they still goes up. They are not that “easy” to find as in winter but still is mandatory to check some spots! And now, while looking for them, it is likely yo see superb Common Rock Thrush (Monticola saxatilis) or Rock Buntings (Emberiza cia) singing around!

In the wetlands, Bluethroats (Luscinia svecica) keep going North and more active as never before so it gets easier to locate them, and Iberian Reed Buntings (Emberiza s. whiterby) are also showing well within its tiny range! Small flocks of waders and beautiful ducks such as Garganeys (Anas querquedula) can be seen in every wetland and you can enjoy male Ruffs (Philomachus pugnax) going up with their splendid spring plomages. Few days ago we just got a mixed flock of Black-winged Stilts (Himantopus himantopus) along with Pied Avocets (Recurvirostra avosetta), Ruffs and Black-tailed Godwits (Limosa limosa) only 30 minutes after enjoying a Dupont’s Lark (Chersophilus duponti) singing right in front of us…

 

P1040474

Garganeys (Anas querquedula) show up in good numbers all along April. Image: Carles Oliver

 

 

IMG_5886

Dupont’s Lark (Chersophilus duponti) in flowering steppe vegetation. April at its best. Image: Carles Oliver

 

No mention to the steppes… they are never as beautiful as are in April. And are really productive! Many areas are carpeted by yellow, red and white flowers and Little Bustards (Tetrax tetrax) sing in the middle of the flowers while flocks of Sandgrouses (Pterocles sp.) and Stone Curlews (Burhinus oedicnemus) feed around. You will listen some 100s of Calandra Larks (Melonacorypha calandra) and Corn Buntings (Emberiza calandra)… you may think; “it would not be 100s!”. Yes, 100s

In the fields, flocks of Yellow Wagtails (Motacilla flava spp.) feed along with Pipits (meadow, tree, red-throated?), Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) will always be really busy and noisy at this time while small parties of tiny Lesser Kestrels (Falco naumanii) move up and down in the air…

 

P1040008

Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) are superb birds! Arriving along March, they are especially active in early April. Image: Carles Oliver

 

Yes, spring is here and, maybe is not that important whether April is the best moment to enjoy birds in Catalonia or not. It is still a wonderful time to come and enjoy!

Check out our birding trips at barcelonabirdingpoint.com our contact us to design your birding adventure at info@barcelonabirdingpoint.com

Marató Ornitològica 2016. Emberiza & cia Team

Número d’espècies: 162           Observadors: 4

Un any més ens hem animat a participar a la marató ornitològica. Amb un itinerari bastant estudiat i un equip amb molt ambient vam intentar batre el nostre propi rècord de 175 espècies, establert l’any 2015.

Els participants d’aquest any vam ser en Víctor Sanz, en Mike O´Neill, en Ramiro Aibar i un servidor, Carles Oliver. Aquest post en un resum de l’esperiència viscuda al llarg d’aquella jornada.

 

Els integrants d’Emberiza & cia d’enguany. D’esquerra a dreta: Victor Sanz, Carles Oliver, Mike O´Neill i Ramiro Aibar.

tmp_P1070323-756529189

Vam escollir la data del dia 1 de Maig per a realitzar la marató, bàsicament perquè era la que més s’ajustava amb els nostres respectius calendaris laborals. Per segon any consecutiu visitaríem diferents localitzacions del Pirineu, Delta de l’Ebre i Franja de Ponent per tal d’aconseguir el major número d’espècies possibles.

Malauradament, la metereologia no va estar de part nostra. Al llarg de tota la jornada vam patir vent del Nord entre moderat i fort, que va fer molt incòmode l’observació d’ocells. A més a més, el fort vent va estar acompanyat, de matinada, per una intensa nevada al Pirineu, que va fer pràctimanent impossible assolir els objectius previstos a les localitzacions escollides. La neu també ens va acompanyar al Pirineu i, de fet, al llarg de tot el dia. Les temperatures van oscil·lar entre els -5ºC i els 12ºC, en un ambient més propi del mes de Febrer que no pas de començaments de Maig. 

 

Aquesta parella de cuabarrades ens va donar un bon espectacle i va merèixer una bona parada en el trajecte Delta de l’Ebre-Franja de Ponent. Imatge: Victor Sanz

tmp_P1070290-1546710323

La jornada la vam començar a la 13:44 a la Ronda de Dalt amb molta il·lusió i molt, molt orgullosos de les nostres samarretes (gràcies Víctor!). Un cop tots reunits i apilats els trastos en un dels vehicles vam fer una primera parada a peu de Ronda. Aquí ja vam poder comprovar les baixes temperatures (només 11ºC!!!) i la baixa activitat d’aus que seria la tònica general de jornada. 

Només vam poder sentir 3 Xots (Otus scops) i 1 Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos). Malgrat els nostres esforços per sentir alguna cosa més, enguany l’Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) va fallar a la seva cita habitual, sent la primera baixa del dia…

Una mica després de les 4:00 arribem a la nostra segona parada, a l’alt Pirineu. Aquí, sota una important nevada, vam fer diferents parades per escoltar nocturnes, amb un resultat totalment negatiu. Després d’una hora de intents sota la neu i el fort vent vam fer una petita escapada a la vall per intentar el Gamarús (Strix aluco) que sí que vam sentir (tímidament) malgrat el vent. Aquí també va cantar una Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).

De tornada a les alçades vam un últim intent per aquelles nocturnes més altimontanes, sense èxit. A l’albada ens van arribar els primers cants i reclams: Pit-roig (Erithacus rubecula), Griva (Turdus viscivorus), Pardal de bardissa (Prunella modularis), Pinsà comú (Fringilla coelebs), Mallarenga petita (Periparus ater), Tord comú (Turdus philomelos), Mallarenga emplollada (Lophophanes cristatus), Bruel (Regulus ignicapilla) i Raspinell comú (Certhia brachydactyla). 

Una miqueta més avançat el matí s’hi van sumar un segon grup, no tant matiner: Reietó (Regulus regulus), Picot verd (Picus sharpei), Picot garser gros (Dendrocopos major), Pica-soques blau (Sitta europea), Sit negre (Emberiza cia), Cucut (Cuculus canorus), Corb (Corvus corax), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Trencapinyes (Loxia curvirostra) i Llucareta (Carduelis citrinella). Van fallar algunes espècies però, tenint en compte les pèsimes condicions metereològiques, no ens podíem queixar!

De camí a la vall encara vam sumar alguna que altra espècie com la Cuereta blanca (Motacilla alba), el Tudó (Columba palumbus) o la Cornella negra (Corvus corone). Un cop arribats a la vall la nostra primera parada va ser en un petit estany que va ser molt, molt productiu. Aquí en Mike va veure una parella de Morell de plomall (Aythya fuligula) i, a prop seu, també hi havia Cigne mut (Cygnus olor), Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) i Ànec mandarí (Aix galericulata). Al voltant de l’estany hi havia Xivitona (Actitis hypoleucos) i Gamba verda (Tringa nebularia), una espècies gens habitual a la zona! A les arbredes del voltant hi vam afegir Gaig (Garrulus glandarius), Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), Verdum (Chloris chloris), Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i Mallarengues blava (Cyanistes caeruleus), carbonera (Parus major) i cuallarga (Aegithalos caudatus). 

La següent parada va ser uns quilòmetres més avall de vall. Aquí vam afegir a la llista Verderola (Emberiza citrinella), Gratapalles (Emberiza cirlus), Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), Cargolet (Troglodytes troglodytes), Passerell comú (Carduelis cannabina) i una molt tardana Titella (Anthus pratensis). Aquí també vam veure els primers rapinyaires del dia, en concret Xoriguer comú (Falco tinnunculus), Milà negre (Milvus migrans) i Aligot comú (Buteo buteo). 

La última parada a la vall ens va reportar molts Voltors comuns (Gyps fulvus), Milà reial (Milvus milvus) a més a més de Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), Pardal roquer (Petronia petronia), Pardal xarrec (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis) i Roquerol (Ptynoprogne rupestris).

Martinet ros (Ardeola ralloides), un dels ardèids més comuns al Delta de l’Ebre

Squacco Heron

Abans d’enfilar fins a un coll de muntanya vam, però, decidir de fer una paradeta als afores d’un poble, en un lloc de petits camps de conreu que acostumen a ser molt productius. Va ser una de les decisions més encertades de la jornada, ja que amb prou feines bufava vent. 

Aquí vam poder afegir a llista Cotoliu (Lullula arborea), Bitxac comú (Saxicola rubicola), Bitxac rogenc (Saxicola rubetra), Garsa (Pica pica) i un molt aclamat Hortolà (Emberiza hortulana); el primer de l’any per a tots nosaltres! 

Un cop guanyada alçada vam comprovar les pèsimes condicions meterològiques, amb cops de vent molt fort que amb prou feines ens permetiren de sortir del cotxe. Malgrat això vam poder sumar alguns dels objectius principals, com Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), Còlit gris (Oenanthe oenanthe) i Merla roquera (Monticola saxatilis) amb un parell d’exemplars volant increïblement alt malgrat el vent. 

Algunes de les espècies que no van aparèixer i amb les que hi comptaven són, entre d’altres, Merla de pit blanc (Turdus torquatus), Lluer (Spinus spinus), Picot negre (Dryocopus martius), Trencalòs (Gypaetos barbatus), Grasset de muntanya (Anthus spinolleta), Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), Alosa (Alauda arvensis) i Guatlla (Coturnix coturnix)…

Les últimes parades al Pirineu, abans de sortir “volant” cap al Delta, ens van reportar Tallarol gros (Sylvia borin), Esparver vulgar (Accipiter nisus) i Merla d’aigua (Cinclus cinclus), una espècie aquesta que només va poder gaudir en Víctor.

Cap al migdia vam arribar al Delta de l’Ebre. En sortir del Pirineu superàvem les 80 espècies, així que la cosa no anava tant malament… De camí cap al Delta vam sumar unes quantes espècies, pescades en vol com el Ballester (Apus melba) i la Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) a l’alçada de Sant Cugat o  les Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum).

En arribar al Delta hi havia una munió de Falciots negres (Apus apus) i Orenetes de ribera (Riparia riparia) per tota la zona. En arribar allà i malgrat el vent, ràpidament vam sumar un bon grapat d’espècies com Martinet ros (Ardeola ralloides), Martinet blanc (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis) i Agró roig (Ardea purpurea) així com Cames llargues (Himantopus himantopus), Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), Curroc (Gelochelidon nilotica), Gavià argentat (Larus michahellis), Gavina riallera (Chroicephalus ridibundus) i Gavina corsa (Larus audouinii). 

Un petit passeig al voltant d’un canyissar no va donar els fruits dessitjats però encara i així Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), Polla blava (Porphyrio porphyrio), Polla d’aigua (Gallinula chloropus), Fotja vulgar (Fulica atra), Arpella vulgar (Circus aeruginosus), Xibec (Netta rufina) i Cabusset (Tachybaptus ruficollis) no van fallar a la cita. 

En arribar a El Goleró vam veure un gran estol de +100 Xatrac comú (Sterna hirundo) acompanyats d’alguns Xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis). La zona, com és habitual, era ben plena de larolimícols. Aquí hi havien alguns exemplars de Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) i +120 Territs becllargs (Calidris ferruginea) acompanyats de Territs variants (Calidris alpina) i Territs de tres dits (Calidris alba) junt amb alguns Territs menuts (Calidris minuta) i nombrosos Corriols grossos (Charadrius hiaticula). A la llunyania hi havien estols de Flamencs (Phoenicopterus roseus). Aquí també vam poder veure l’únic Trist (Cisticola juncidis) de la jornada a més del primer estol d’Abellerols (Merops apiaster) en migració.

Vam continuar ruta pel Delta apropant-nos a l’Aufacada per tal de mirar de sumar algunes espècies més, sobretot de limícols. Abans d’arribar vam poder veure nombrosos Capons reials (Plegadis falcinellus) i +30 Perdius de mar (Glareola pratincola) i Cueretes grogues (Motacilla flava) junt amb estols d’Estornells negres (Sturnus unicolor) i alguna Cogullada vulgar (Galerida cristata). En arribar a l’Aufacada vam poder sumar Bec d’alena (Recurvirostra avosetta), Ànec blanc (Tadorna tadorna), Papamosques gris (Muscicapa striata), Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), Ànec griset (Anas strepera) però res més…

Una mica decebuts per la baixa tònica general de la jornada vam fer una última visita al Delta, a les Salines de Sant Antoni. Aquí vam veure les primeres Gambes rojes vulgars (Tringa totanus) de la jornada junt amb Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i +15 Remena-rocs (Arenaria interpres). Aquí en Mike va localitzar el nostre únic tètol del dia, un cuabarrat (Limosa lapponica) i en Victor va localitzar al seu costat un Gamba roja pintada (Tringa erythropus) i un Xatrac gros (Sterna caspia) una mica més enllà.

Sense més temps per a dedicar-ne al Delta, vam marxar en direcció a Los Monegros. Anàvem una mica moixos ja que, també al Delta, havien fallat moltes, moltes espècies com el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) -tot i que ens vam aturar davant una colònia…-, Martinet menut (Ixobrychus minutus), Xatrac menut (Sternula albifrons) a més de nombroses espècies migratòries comunes com el Batallaire (Philomachus pugnax), la Valona (Tringa glareola) o el Pigre gris (Pluvialis squatarola)…

Així doncs vam enfilar carretera amunt. Durant el trajecte havíem de mirar de sumar dues espècies des del cotxe mateix, i ho vam aconseguir. Primer 1 Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) ens va passar per sobre i, poc després, en Ramiro va localitzar 2 Àligues cuabarrades (Aquila fasciata) volant molt a prop de la carretera i barallant-se amb una marcena, en el que va ser un dels highlights de la jornada! Una mica més endavant de la carretera ens van passar fins a 3 Oriols (Oriolus oriolus), genial!

La moral va pujar ràpidament i encara ho va fer més quan, als voltants de Lleida, en Ramiro va fer parar el cotxe per un rapinyaire volant sobre els camps… era un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus). Fantàstic! Vam poder gaudir una miqueta del bitxo abans no marxés en direcció Sud. Ara la moral la teníem alta!

 

Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), un nidificant escàs a la Plana de Lleida. Imatge: Carles Oliver

Black-winged Kite

En arribar a la zona de Monegros a explorar la moral va tornar a baixar. Aquí també bufava el vent! Malgrat tot algunes espècies van començar a sortir: Cigonya blanca (Ciconia ciconia) i Rossinyol bord (Cettia cettia) van ser els primers a afegir-se a la llista a la zona. 

Una primera parada en uns tallats per cercar Merla blava (Monticola solitarius), Còlit negre (Oenanthe leucura), Tallareta cuallarga (Sylvia undata) i Xixella (Columba oenas) va ser totalment negatiu i només vam poder sumar Cogullada fosca (Galerida theklae) i Còlit ros (Oenanthe hispanica)…

Clarament desanimats vam començar a explorar l’estepa. Aquí la cosa no va estar gens facil però encara vam poder salvar Capsigrany (Lanius senator), Terrerola rogenca (Calandrella rufescens), Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), Calàndria (Melanocorypha calandra), Guatlla (Coturnix coturnix), Botxí meridional (Lanius meridionalis) i Torlit (Burhinus oedicnemus). Els rapinyaires estaven desaparescuts… En Mike va localitzar un Mussol comú (Athene noctua) i va esclatar l’alegria, fins i tot patíem per aquesta espècie!!

Una mica més d’exploració va afegir Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata), Xoriguer petit (Falco naumanii), Sisó (Tetrax tetrax) i Xixella a la nostra llista.

 

Estols de Capons reials (Plegadis falcinellus) són facilment observables al llarg de la carretera que mena a l’Aufacada. Imatge: Carles Oliver

Morito - Capó reial    

A última hora del vespre ens vam dirigir a un riu proper. Aquí, in extremis, vam afegir Falcó mostatxut (Falco subbuteo), Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), del que només vam veure una femella en vol just en el moment de fer-nos la foto de grup!!!

Passat vespre ens vam apropar al mateix lloc que l’any 2015 havia produit Siboc (Caprimulgus ruficollis), Òliba (Tyto alba) i Mussol banyut (Asio otus) amb extrema facilitat però malgrat la nostra espera i esmerçar-hi molta atenció i energia, no vam aconseguir res…

El trajecte final cap a Barcelona va ser com una mena de miratge en el que quatre zombis compartien vehicle i monosíl·labs…

Així que la cursa va acabar amb 162 espècies. La conclusió final és que les dures, molt dures condicions meteorològiques (més pròpies del mes de Febrer que del Maig) van fer que no gaudissim a plaer de cap de les localitzacions i, tot i passar una bona estona, hem de tenir un pla d’emergència per a dies de vent!!

Com a highlights del dia ens queden l’Hortolà, l’Esparver d’espatlles negres i la parella de cuabarrades tenint més que paraules amb la marcenca. 

Esperem que l’any que ve la temperatura pugi fins als 20ºC en algun moment del dia 😉 Sense vent, esperem millorar, de llarg, els resultats d’enguany!!!

From Wallcreeper to Yelkouan Shearwater; amazing 2-days winter trip

This is a short trip report about a 2-days birding trip from Barcelona on 26th and 27th February, 2016. Early in the morning I picked my costumer, Jon, from his hotel close to the airport. We firstly drove North of Barcelona, to the Sant Llorenç de Munt Natural Park, a medium-size natural park protecting low bushered hills, pine woods and rocky slopes. Here we explored the area around Talamanca, where impressive conglomerate formations are a good winter ground for Wallcreepers. We started to walk the path up, crossing evergreen forests and low scrublands. Some Ravens called around while distant Long-tailed Tits were calling in the forest. We walked directly to an area where I was having a Wallcreeper with other costumers just two days ago. The planning was to arrive to a view point where one Wallcreeper was appearing these weeks early in the morning, sometimes really close. Even far before arriving to this view point qe spotted a favolous Wallcreeper really close in the conglomerate rock. The bird was not really in a cliff but in a huge rock, offering exellent chances for photograph the bird. Jon was really fast in taking his camera and got beautiful shots on the bird in the rock skyline! The bird showed up for some minutes, slowly creeping and looking for invertebrates under the small rocks in the slope and flickering the wings (but not so much). After some minutes the bird just kept walking until it was disappearing to the opposite side of the rock.

tmp_040-685370292

Wallcreeper (Tichodroma muraria) showing really well in the conglomerate landscape around Barcelona. Image by Jonathan Mercer

Very happy about this first sight we kept walking up to look for the flock of Alpine Accentors overwintering there. After some minutes looking for the birds we spot a minimum of 14 of them in barren slope. As usual in this species, we enjoyed close views on them, and great shots! We were having a really productive morning so far… The dense undergrowth immediatly around gave us excellent views on Firecrest, Crested Tit, Sardinian Warbler, Blue Tit and Short-toed Treecreeper. Woodlarks were singing around, really active.

tmp_176-5-1434386521

Alpine Accentor (Prunella collaris), the second top bird appearing in the morning, so far! Image by Jonathan Mercer

We were back in the car at 11:30 so I drove back to Barcelona. Now it was time to explore the Llobregat Delta, a small but awesome wetland immediatly around the Barcelona International Airport facilities. It was 12:30 when we get inside the Natural Reserve, expecting to have some good birds (and lunch) inside the hides. We were directly going to one of the hides where a male Moustached Warbler had been showing really well the last two weeks. After a pair of minutes scanning the reeds, we listened the calls of a Moustached and immediatly after that the warbler was appearing and started to sing. The bird was showing in a small patch of reeds showing extremelly well and being really territorial against any other birds moving in the reed; Chiffchaff, Great Tit & Reed Bunting were all chased by the warbler. A Cetti’s Warbler moving in the area ( and showing well) was surprisingly not disturbed by the Moustached.

tmp_348-8-1321093368

Moustached Warbler (Acrocephalus melanopogon) is probably one of the most tricky warblers in Europe.We enjoyed go-away views on the bird! Image by Jonathan Mercer

Well, the visit to the wetland was already a success but this was only the beginning! Just beside the patch of reeds where the Moustached Warbler was still singing and preening quite high in the reeds a Bluethroat was briefly showing in previous days so I invested some time checking this tiny spot expecting to have a Bluethroat. And we were again lucky because a wonderful male Bluethroat came out of the vegetation and showed out very well, but briefly. Other species appearing in this hide included Green Sandpiper, Common Pochard, Common Teal, Marsh Harrier, Little Egret, Shoveler, Little Grebe and Water Pipit. We then tried the second hide, which provided an excellent combination of waterfowl. An amazing combination of birds at close range that included 12 Greater Flamingoes, 2 Spoonbills (1 adult + 1 immature), 1 Glossy Ibis in summer plumage and 2 drake Garganeis! Some other really good birds were present as well. A minimum of 5 Purple Swamphens were out of the reeds, 2 Ruff were feeding on the marsh along with 2 Dunlin. Several Common Snipes were testing the mud looking for food while a pair Water Pipits walked around in the shallow water. In one of the islands in the marsh a Golden Plover and Northern Lapwing mixed flock was roosting. A good variety of ducks was also noticed, this time including also Shelduck and Eurasian Wigeon. In the mud, 2 Little Ringed Plovers ran up and down, the first of the year! Up in the air, a big flock of swallows was flying over the marsh. Crag Martin was the most common but we also counted at least 7 House Martins, some Barn Swallows and at least 2 Sand Martins, not bad! A pair of Kingfishers crossed in front the hide, but didn’t stop. In the reeds, another Moustached Warbler was singing but unfortunately didn’t show at all.

tmp_849-4-1922379595

Thousands of crake Mediterranean Gulls (Larus melanocephalus) like this one were showing during the weekend. Image by Jonathan Mercer

It had been a wonderful trip so far, but it was time to drive down to Ebro Delta. Our time in Llobregat Delta was longer than expected (because of the excellent birding there) but we still had time to spot a pair of interesting birds at Ebro Delta. As normally happening in Ebro Delta, birds were appearing just arriving. Cattle EgretsCommon Sandpipers and Kingfishers were everywhere. We did a first spot to check the Ebro Delta northern bay. There we enjoyed a huge flock of thousands of Mediterranean Gulls, many of them showing their lovely breeding plomage. On the sea we could see our first Balearic Shearwaters, being a good start for what it have to come the next day. About 20 Black-necked Grebe were in the bay along with several Great Crested Grebe and, among them, 1 Slavonian Grebe! a rather rare bird that South. Soon after Jon spotted 1 Razorbill, another good bonus!!! We then moved to a new location not far from there. Here we fast recorded a good number of waders: Greenshank, Curlew, Common Redshank, Common Ringed Plover, Sanderling, Bar-tailed Godwit, Grey Plover and even 2 Little Stints in only 10 minutes. Along with them in the shallow salt water there were various Slender-billed Gull and a good number of LBB Gull. Flocks of Glossy Ibises were flying over us going towards their roosting place while Greater Flamingoes (hundreds) were feeding around. Despite the poor light we still spent ten minutes in a fresh water lagoon, expecting to have a Greater Bittern flying over the reeds. Unfortunately no Bittern was appearing but tens of Purple Swamphens were seen (and heard) appearing from the reeds. In the edge of the water, really close, a pair of Bluethoats were calling and we enjoyed really close views of a female moving by the edge of the water. A wonderful end for an awesome day! When getting inside the car we still listened a distant Moustached Warbleer singing in the reeds…

The next morning we left Ebro Delta quite early in the morning. We had to be in Tarragona harbour at 9:00 in the morning since the sea trip run by GEPEC was leaving at this time. Unfortunately we had no time to enjoy a bit more the huge variety of birds living in Ebro Delta; next time! 

tmp_1116-41284469315

Once out of the harbour we soon spotted some beautiful Audouin’s Gulls along with several Lesser Black-backed Gulls (intermedia and graellsi races) as well as many Black-headed Gulls. At least 4 Atlantic Gannets were also appearing (showing a good variety of plomages, by the way!). It was not long until we saw the first of many Balearic Shearwaters flying around or flying in the back of the boat along with the tens of gulls that were following us. After some minutes we had our first Skua. A Parasitic Jaeger (dark form) that showed well but shortly in our side of the boat. Soon after a Great Skua was also showing really well, attacking Mediterranean or Audouin’s Gulls. The flocks of Balearic Shearwaters flying around the boat were also producing at least a pair of the more scarce Yelkouan Shearwaters! Also a really good bird.

tmp_1283-5-1820201914

Balearic Shearwater (Puffinus mauretanicus), critically endangered, has its main winter grounds in Southern Catalonia & València. Image by Jonathan Mercer


The last part of trip was probably the best as we still enjoyed gorgeous views on all good birds plus a wonderful Pomarine Skua, a really scarce bird during winter in Catalonia (thought we already had one in January on one of our trips!). Along with the Pomarine, at least another two Great Skuas were also showing well and had really good “bonxie” fights!!

tmp_1273-4-2096001186

Great Skuas (Stercorarius skua) showed that well in the sea trip. Image by Jonathan Mercer

We still invested some time scanning for scarce species or early arrivals (thinking about Scolopi’s Shearwater or Mediterranean Storm Petrel). No any good bird was appearing but we were enthusiastic after a wonderful sea trip.  Not easy to have three species of Skuas in the Med, thought!! After having lunch we just enjoyed a pair of hours of birding in the Llobregat Delta, where we were having mostly the same species that we already had the day before. Well, two really close, summer plomaged, Black-tailed Godwits were also a good bonus A pair of minutes of car were invested to arrive to the airport…. and was the end of a wonderful 2-days trip!!!!

tmp_1212-51514118688

Yelkouan Shearwater (Puffinus yelkouan), a scarce bird in winter around Tarragona harbour. Image by Jonathan Mercer

 

tmp_1046-7-2145757631

This gorgeous Pomarine Skua (Stercorarius pomarinus) was a good bonus in the sea trip, being a rare winter bird in Catalonia. Image by Jonathan Mercer

Just want to thank Jon for sharing some of the many, many excellent shots we had during the weekend!

Little Bustard (Tetrax tetrax) group display, an uncommon behaviour

The Little Bustard (Tetrax tetrax) is a medium size member of the Otidae family of birds. The range of this bustard in Europe is concentrated in the Iberian Peninsula and France with smaller (relictual?) populations in some areas of Italy and Macedonia. As much as half of the world’s population of this bird lives in Russia and Central Asia, wintering in large numbers in Azerbayan. In Iberia the bird nests in traditional wheat field areas and in the few remaining patches of natural steppe. In winter, most of the birds moves to crops offering them green leaves (their main food during winter) such as alfalfa.

tmp_IMG_0778-1318353700

Little Bustards (Tetrax tetrax) in a classical winter flock

  During spring, Little Bustard males display in an individual lek, defending it agaisnt other males. In the lek, the males sing and do their famous “jumps” as an exhibition to other males and females. These jumps, about one metre high, have an important rule in indicating the hierarchy of the males and, at the same time, shows out their health. Little Bustards, as an interesting point from most of their relatives, don’t display in comunal leks. This is an important behaviour difference and it is probably the result of a predation press over comunal leks (Little Bustards are sensitive to predation from Foxes). That’s why is so uncommon to see different males to display together when being in a flock. The past 25th October we could see, during one of our trips, over 12 different males displaying in an alfalfa field! Both the date and the number of males involved makes this sight simply unique. At 10:20 we located a flock of over 40 Little Bustards in the Lleida Steppes, near Balaguer. The flock contained males, females and 1st winter birds.   tmp_20151025-_MG_2851ret1844806311

tmp_20151025-_MG_3027petit 2762400530

Two images showing the awesome interaction of these males. The image above shows two males displaying in a way that reminds the close related Houbara Bustard. The image below shows two males “jumping” while a third male (far left) shows a clear pre-jumping behaviour. Images by Josep Call

After 20 minutes of observation we started to see how some of the birds were taking a part from the flock. They looked like being all males. About 10:45 they started to make their typical jumps, starting the juveniles and following the adult males. It was a lot of ritualised agressivity among the males and even some fights were seen (see photos). The figths were preceded by long seconds of tension with the two males involved standing up side by side, in a typical behaviour of the males when defending their leks against an invasor male.

tmp_20151025-_MG_2942ret1352103982

A fight involving two males. A quite uncommon behaviour, more likely to happen during March. Image by Josep Call

The scene was about 30 minutes long and at least 12 different males were “displaying”. See the video posted in youtube by following this link: http://www.youtube.com/watch?v=cDVFu_nKe_w  

Hume’s Leaf Warbler (Phylloscopus humei), a mega in Barcelona

It is not happening every day that a mega is found out in a big city. But this just what it was happening the past 5th November, when a Hume’s Leaf Warbler (Phylloscopus humei) was located in Montjuïc, a gardened hill inside Barcelona and known as the Olympic Hill in the city as it is here were the 1992 Olympic Stadium is located. The bird was first located calling in a Oak patch in the Southern slope of the hill by Manolo García. It was first located by callings and after that it was found out. The bird allowed wonderful views for – days, until 9th November, when it was seen for the last time.

The bird was many associated to a small flock of Goldcrests (Regulus regulus) moving in a Oak (Quercus cerrioides sp.) with no undergrowth. The warbler showed also a big preference for an isolated Robinia (Robinia pseudoacacia) that was visited several times. This sight is arriving soon after a large amount of Yellow-browned Warbler sights not only in Catalonia but also in the rest of Western Europe. In fact, it is already the third autum recording high Yellow-browned Warbler datas and thus, improving the chances for a Hume’s to appear, mainly because of a improvement of the local birdwatchers in telling apart both species. What it is even more interesting is this Hume’s is the second for this patch since another individual was located some yards away in early May by the same birder!!!